Sistemes de fitxers

Introducció

Per poder utilitzar una partició, cal donar-li format per gestionar els arxius que s'hi guardaran.

Els sistemes de fitxers divideixen l'espai de la partició en diferents zones.

Característiques importants que han de tenir

• Han de permetre la gestió de permisos per diferents usuaris i grups.
• Han de ser transaccionals (en anglès, journaling): aquesta característica disminueix molt el perill de perdre arxius o de que el sistema de fitxers quedi danyat en cas que falli una operació d'escriptura.

Sistemes de fitxers Windows

FAT32

Particions de fins a 2 TiB. Arxius de fins a 4 GiB. No permeten gestionar permisos per diferents usuaris. No és transaccional.

exFAT

Particions de fins a 512 TiB (màxim recomanat). Arxius de fins a 16 EiB (límit teòric). No permeten gestionar permisos per diferents usuaris. Per defecte, no és transaccional, però se li pot afegir suport per ser-ho.

NTFS

Particions de fins a 16 TiB (màxim 256 TiB). Arxius tan grans com la partició. És més eficient que FAT32. Permet gestionar permisos per diferents usuaris. Sistema de fitxers transaccional.

Sistemes de fitxers Linux

Ext4

Particions de fins a 1 EiB (1 exbibyte = 260 Bytes = 1.152.921.504.606.846.976 Bytes). Arxius de fins a 16 TiB. És compatible amb ext3, i ext3 també ho és amb ext4. Permet gestionar permisos per diferents usuaris. Sistema de fitxers transaccional.

Reiser4

Característiques similars a ext4, excepte amb la compatibilitat amb ext3

Swap (o memòria d'intercanvi)

És un sistema de fitxers especial que s'utilitza quan es necessita més memòria RAM de la que té el maquinari.

Documentació i recursos

• Font d'informació: Apunts SOX Pere Sánchez (http://moodlecf.sapalomera.cat/apunts/smx/sox/index.html?cap=9&ref=1014)