XML

Introducció a XML

Compartició d'informació

  • Les empreses necessiten compartir la informació entre elles (factures, comandes, etc).
  • La informació pot estar en diversos formats (fulles de càlcul, bases de dades, fitxer pdf, etc.).

Problema:

  • La informació no està estructurada.
  • Fa difícil l'automatització d'aquesta informació amb un sistema informàtic.

Solució:

  • Acordar quin format o estructura ha tenir la informació.
  • A més, podrem utilitzar eines estàndards per validar si el document compleix amb l'especificació acordada.

Els llenguatges de marques

Un llenguatge de marques combina dades i etiquetes que les marquen i que contenen informació addicional sobre l'estructura del text o la seva presentació.

Les marques estan barrejades amb el propi text.

<persona>
    <nom>
        Sergi
    </nom>
    <cognom>
        Coll
    </cognom>
</persona>

Tot i que els sistemes de marques en que ens concentrarem són els d'estil web cal no oblidar que n'hi ha d'altres:

  • Wikitext, TeX, DocBook, RTF, JSON

Exemple Wikitext:

> = Intercanvi de dades =
* [[ XML ]]
* [[ JSON ]]
* [[ LDIF ]]

Exemple JSON:

{ "persona": {
    "nom": "Sergi",
    "cognom": "Coll"
} }

El llenguatge de marques més conegut és l'HTML, el de les pàgines web.

<html>
    <head>
    <title> Pàgina </title>
    </head>
    <body>
        Hola!
    </body>
</html>

Però no és el primer que ha existit, ni l'únic

SGML

La primera tecnologia estandarditzada de llenguatges de marques va ser l'SGML

Es va fer servir com estàndard de la informació de propòsit general. Partia de la idea de que s'han de separar les dades d'un document de la seva forma.

Però:

  • La majoria dels documents estaven destinats a la impressió.
  • Era terriblement complex de manera que només el feien servir els especialistes.

HTML

L'any 1989 Tim Berners-Lee i Anders Berglund van crear un llenguatge basat en etiquetes destinat a compartir informació per Internet: HTML.

HTML és un format que descriu la visualització d'una pàgina web.

La web s'ha fet cada vegada més i més popular:

  • Cada dia es generen milions de pàgines web amb informació.
  • Això implica que cal buscar per trobar la informació que ens interessa.
<html>
   <head>
     <title>Professor</title>
   </head>
   <body>
      <p>Nom: Federicu Pi </p>
   </body>
</html>

Com pot una màquina determinar automàticament qué és el nom, què és el cognom, ...?

És necessari alguna forma de poder fer-hi recerques intel·ligents i seleccionar-ne el resultats.

En general, falta una forma de:

  • Buscar, moure, visualitzar i manipular la informació continguda en els documents HTML.

Naixement de l'XML

El consorci W3C va desenvolupar una alternativa a l'HTML que podés satisfer les necessitats futures del web.

El 1996 el consorci W3C es va proposar introduir el poder i la flexibilitat de l'SGML al web.

SGML oferia tres avantatges que l'HTML no tenia:

  • Extensibilitat
  • Estructura
  • Validació

XML (Extensible Markup Language)

XML és un llenguatge de descripció d'informació.

  • XML és un format de text estandarditzat que serveix per representar i transportar informació estructurada.
<persona>
    <nom>
        Sergi
    </nom>
    <cognom>
        Coll
    </cognom>
</persona>

Una de les idees més importants és:

Separar les dades de la presentació

  • XML no es preocupa de com es presentaran les dades als usuaris
  • Per fer la presentació ja s'han desenvolupat mecanismes:
    • CSS, XSL-FO, etc.
  • Antigament per representar dades es feia separant els valors amb comes o algun altre símbol
"Nom","Cognom","Ofici","Naixament","Poblacio","Punts"
"Pere","Pi","Professor","10/04/1978","Olot",12
"Marta","Mata","Inforàtica","19/05/1990","Girona",20
  • S'ha de saber que la primera línia són metadades
  • Afegir-hi noves dades pot ser molt problemàtic pel programa que les llegeixi --> Probablement haurem de canviar el programa
  • El format CSV (Comma separated value) encara s'utilitza molt en el món de la informàtica, per exportar/importar dades normalment.
    • Es tracta d'enviar la informació utilitzant un caràcter per a separar cada un dels conceptes. Tot i que el nom pugui suggerir que sigui una coma, molts sistemes deixen definir el caràcter a utilitzar (punt i coma, salt de línia,...)

Característiques dels llenguatges de marques

  • Els llenguatges de marques estan basats en text.

    • Poden ser creats i editats amb qualsevol editor de textos.

  • Són fàcilment transportables.

    • La utilització de sistemes de codificació estàndards (UNICODE), fa els documents fàcilment transportables entre diferents sistemes (Linux, Windows,etc).

  • Però no estan pensats per ser llegits per una persona.

  • A diferència d'HTML si que es pot determinar de forma automàtica què signifiquen les dades.

Per exemple:

HTML

<html>
   <head><title>Professors</title></head>
   <body>
     <p>Pere Pi</p>
     <p>Marta Mata</p>
    <body>
</html>

XML

<professors>
  <professor>
    <nom>Pere</nom>
    <cognom>Pi</cognom>
  </professor>
  <professor>
    <nom>Marta</nom>
    <cognom>Mata</cognom>
  </professor>
</professors>

Es pot determinar automàticament:

  • Quina informació conté el fitxer?
  • Quina és l'estructura de la informació?
  • Quines etiquetes s'han creat per descriure'n la informació?

Extensible

Un altre dels avantatges de XML és que es fàcilment extensible i adaptable:

XML no defineix un nombre limitat d'etiquetes.

Podem crear les etiquetes (tags) que tinguin significat per nosaltres. Podem crear el vocabulari que ens faci falta per allò que busquem.

A més, hi ha formes de definir quina és la estructura que nosaltres definim.

  • Hi ha diversos estàndards DTD, XML Schema Language, Relax NG, etc..
  • Ens serviran per comprovar que el document compleix amb les normes del vocabulari.

Formats Estàndards

Tenim la capacitat de crear un vocabulari per representar dades d'un àmbit.

Ja hi ha vocabularis estàndards XML:

  • SVG: Pensat per gràfics vectorials escalables 2D
  • MathML: Representació de fórmules matemàtiques
  • CML: Intercanvi d'informació química
  • SMIL: Tractament de la informació multimèdia
  • SSML: Síntesi de la veu

Principals usos d'XML

XML s'està fent servir en múltiples camps:

  • Un dels estàndards que es fan servir en pàgines web XHTML està basat en XML.
  • Desenvolupament de documentació tècnica en diferents àmbits acadèmics, investigació, ...
  • Intercanvi d'informació entre sistemes informàtics (distribuïts).
  • Intercanvi d'informació entre empreses.
  • Aplicacions ofimàtiques: Microsoft Office, OpenOffice, ..
    • Abans feien servir formats binaris però han passat a algun tipus d'XML.
    • Va passar de guardar els documents en binari .DOC a XML .DOCX (OOXML).

  • Molts dels documents de configuració dels sistemes operatius estan en XML:

    Linux

    $ locate .xml | wc -l
21829

    Windows

    C:\> dir /a-d /s *.xml | find /c /v “”
698

Desavantatges de XML

  • Els fitxers XML tendeixen a ocupar molt d'espai.
    • XML ocupa més espai a disc que els seus equivalents en format binari.
    • Lentitud en el temps de càrrega.
    • Temps de transferència més elevat.

Però això a vegades és compensat per:

  • La facilitat d'interoperabilitat entre programes.
  • El preu de l'emmagatzematge és baix.

Versions

results matching ""

    No results matching ""